Duas allegas lestras cun Màriu Puddu, istudiosu de Illorai chi a sa limba nosta at donau e sighit a donai ànima e coru. Chistionendu de vida e de progetus becius e nous. Ma finas de Sardìnia e de pópulu sardu. Oi in dî e in su tempus benidori.

 

Cali funt istétius s tretus importantis de sa vida sua?

 

Che in sa vida de dónnia cristianu, sa genti, su logu, s’istória aundi seu nàsciu e crésciu; e fintzas oi, chi puru cunsideru totu su mundu una bidha cun totu is cunseguéntzias, mi parit chi, si mundu dhoi at, custu est sa genti, su logu, s’istória aundi bivu, ca dhu connòsciu de prus e fintzas ca est su solu logu de sa libbertadi e de sa responsabbilidadi de s’umanidadi nosta. Candu fui piciochedhu, Illorai fut bidha de pastoris, massajus, gerronaderis, maistus (isceti de sabbateris ndi apu connotu seti in d-una bidha de duamila cristianus) e biesta isceti trabballu. Oi de genti no dhoi nd’at mancu sa metadi, est bidha de emigraus, de antzianus solus e malandaus, de domus fintzas noas ma serradas. E si provu a pentzai a su ‘mundu’ chi podint portai in conca is pagus giòvunus chi dhui crescint no arrennèsciu a immaginai nudha de diferenti de su chi portamu in conca dèu a piciochedhu: foras, atesu e tot’àteru de su nostu. Antzis oi podit èssiri meda peus e a dónnia modu isceti sa prospetiva de si fui, de emigrai, de isparessi, de fai desertu. E apu fatu sa própiu vida de sa genti, pastoredhu fintzas a dexiotu annus e atendendi a ortus, bíngias, olias, sempri cun su pentzamentu de mi fui. Apu istudiau (giai totu sentza de frecuentai, a parti is elementaris e s’universidadi) e mi seu laureau in pedagogia e apustis apu fatu su professori de “lettere” me in s’iscola média tra Sant’Antiogu, Giba, Nuxis, Carbónia, Iglésias e pruscatotu Santuanni, aundi mi seu cojau, bivu, e cunsideru ateretanti bidha mia e mi at donau su chi mi mancàt de su restu de sa Sardigna. Po cussu seu istirongiau tra Illorai e Santuanni, tra Gavinu de Turres e Giuanni Batista, màrtiri unu e àteru.

 

Chistionaus de is òperas suas: sa grammàtica e su ditzionàriu sardu, sinnus de su trabballu mannu e de su sacrifìtziu chi dd’ant portau apretziamentu e fama in su mundu literàriu.

 

Intanti, “apretziamentu e fama” bogandhedhos siat ca unu no tenet sétiu e s’àteru no isco si est deasi, e in prus no interessant! Si apo fatu calecuna cosa pentzo chi siat solu unu dovere bene cumpréndhiu. In cantu a sacrifícius ndhe at fatu de prus pobidha mia ca a baliare unu pobidhu sèmpere sétziu trebballandho a computera faendho unu ditzionàriu est cosa de passiéntzia manna. Is primos annos de universidade in Castedhu apo tentu sa fortuna de connòschere ómines che Antonello Satta e Eliseo Spiga, e luego apusti is cumpàngios de Su Pópulu Sardu Mario Carboni, Àngelo Caria, Gianfranco Pintore, Diegu Corràine e sa bon’ànima de Marilena Denti e Bore Ventroni: cun issos apo ‘iscobertu’ sa Sardigna, is Sardos e sa limba de s’istória nosta chi pagos annos innanti che aio fuliau che àliga pudéschia. Mi che seo torrau a su sardu po totu su chi apo tentu de nàrrere e de iscríere e de in cue no mi seo firmau prus de dh’istudiare. Candho apo bistu chi no teniaus unu ditzionàriu che a totu is ditzionàrios apo pentzau de mi assentare a ndhe fàere unu, cosa chi apo cumenciau su mese de abrile de su 1987 e in tréighi annos de trebballu sentza ischire prus ne de férias ne de festas est arresurtau su Ditzionàriu de sa limba e de sa cultura sarda (Condaghes, maju 2000) chi est in internèt puru in s’indiritzu www.ditzionariu.org. Tra 2003 e 2008 in chimbe annos prenos prenos e sentza firmare mai su trebballu de su ditzionàriu apo fatu sa Grammàtica de sa limba sarda, iscrita, in totu su chi est ispiegatzione, in sardu de mesania ma cun su matessi cunsideru po totugantu su sardu ca format totu sa matessi limba e tenet su matessi importu. Como su Ditzionàriu est créschiu meda poita dhue at prus de 18.000 lemmas in prus de su 2000, dhu est s’etimologia, sa tradutzione in francesu, inglesu, ispagnolu e tedescu a prus de s’italianu e dhue at materiale de prus de 590 òperas de totu su sardu.

 

 

A ita est trabballendu imoi?

 

Dónnia àtera òpera chi lígio in sardu est un’isperiéntzia de istúdiu e cun osservatziones meda prus precisas ca sa grammàtica, po totu su chi est sa limba, est un’osservatóriu a 360 grados. Su trebballu como est po fàere essire s’editzione noa de su Ditzionàriu. Intanti apo fatu unu bellu pagu de cursos de limba sarda giai totu po docentes e in s’Universidade de Castedhu seo faendho su labboratóriu po is istudentes.

 

Eita fait Màriu Puddu de candu si nd’iscidat a candu si crocat?

 

Ia a pòdere arrespòndhere cun is foedhos de pobidha mia candho dha pregontant de Mario: “Est atacau a su computer!” o, si pregontant a mimi de comente andho, arrespondho “Sétidu!” Fatzo de su letu a s’iscrivania, de s’iscrivania a sa mesa, de sa mesa a s’iscrivania e de s’iscrivania a su letu. Ma po m’istraviare unu pagu giai connosco su marrone assumancu po no lassare ispèrdere una bingighedha e s’ortighedhu de domo e deasi fatzo unu pagu de movimentu e arregollo calecuna chibudha e unu pagu de binu. Sa die prus bella est candho arrennesso a fàere assumancu deghe oras prenas de trebballu in computera (sentza de contare su tempus po lígere!)

 

 

Chistionaus de sociedadi sarda, de Sardìnia e de su benidori de su pópulu sardu

 

Nudha mi ses nendhe!… Bi cheret unu líbberu pro nàrrere custu. Ispero ebbia chi sos Sardos sighemus chentza noche ispérdere, ma semus in cust’istrada cun sa prospetiva chi sa Sardigna essat unu museo naturalísticu. Sos Sardos semus unu pópulu isconcadu, acefalo, leadu in ziru, che bama chentza pastore, sa Sardigna est su cumonale de totu sos chi ndhe cherent, semus zente e terra chentza guvernu. Cun s’illusione de ndh’àere, però! Semus ifatu de su bentu. Si pesso a intelletuales e políticos (lu naro chentza distintziones ca mi paret de ndhe deper fàghere pagas abberu, e a donzi modu ca si lis depet pretènnere carchi cosa in prus de cudhos chi azigu e a pelea resessint a campare triballendhe, si no sunt disocupados), est coment’e chi mi colet unu buldozer in mata e in s’istògomo e a nàrrere pagu sunt mortos de mandronia mentale: no ischint pessare si no dipendhéntzia, peduliu e avilimentu. Mi abbarrat solu de fàghere contu chi libbertade e responsabbilidade est a fàghere su chi podimus. E pesso chi no so faghindhe nudha in prus de su chi poto, antzis timo de èssere faghindhe prus pagu, fintzas si no ispendho mancu tzentésimu fora de sa Sardigna si no est cosa de no ndhe pòdere fàghere a mancu in peruna manera. Cosa chi est abberu difítzile fintzas pro sos indipendhentistas prus atentos, e no solu pro su machine de tropu zente chi còmporat de importatzione fintzas late e casu! Ma s’isperàntzia est fintzas de cudhos chi no isperant prus in nudha, ca mancu issos podent istare chentza fàghere própriu nudha! E tandho pesso chi podimus e depimus àere totu s’isperàntzia, leare prus corazu, àere corazu e dare a s’isperàntzia su sensu chi depet tènnere: Fortza paris, Natzione Sardigna, pro chi líbbera torres e sias!