S’est serrada in càntidu sa premiatzioni de is poesias chi ant bintu sa IX editzioni de su Cuncursu literàriu Gurulis Vetus apariciau de su Cumunu de Pàdria e intregau a Gavinu Delunas, su cantadori a chitarra mortu in su ‘ocidroxu de is Fossas Ardeatinas su 24 de martzu de su 1944, fillu dìnniu e mai scarésciu de custa bidda e de custa Terra chi cun su càntidu suu at lassau arrastus i esémpius fitianus in su coru de s’Ómini.

 

In-d-unu merì druci de fini ‘e Austu, aici comenti iat éssiri pràxiu a Issu, su Rusignolu de Pàdria, is cantadoris a chiterra Marco Sias e Zuseppe Masia acumpangiaus de su chitarrista Ninu Manca – ananti de genti meda adobiada a su Centru sociali de ancà su Cumunu at apariciau sa festa po sa premiatzioni – ant cantau is poesias bincidoras de su prémiu literàriu.

 

Su Cuncursu Gurulis Vetus est unu de cussus aparicius culturalis chi giai de medas annus onorant sa limba e sa poesia nostra ma, a diferéntzia de is àterus, tenit una particolaridadi: is òperas chi ddoi podint pigai parti depint èssiri totus poesias chi si potzant cantai. Custu própiu po sinnalai s’acàpiu-prus biu che mai-mai chi ancora sa bidda sua tenit cun su Fillu suu cantadori famau. 

 

Apustis de su saludu, sentìu e déxiu a sa maììa de su merì, fatu de su Sìndigu Antoni Sale, s’arregordu de Gavinu Delunas chi Leopoldo Ortu, apretziau professori universitàriu nàsciu in sa bidda lacananti de Cossoine, at tirau cun afetu e cumpeténtzia, e de su saludu de su Presidenti de sa giuria Pàulu Pillonca chi, comente e sempri at imperau fueddus chi arribbant deretus a su coru nendu comenti custu cantadori siat stétiu Luxi manna e mai at a pòdiri morri’ in s’arregordu de custa Terra, funt stétius premiaus is poetas bincidoris.

 

Is primus tres prémius funt stétius pratzius totus paris-pata: fortzis custu podit bolli’ nai cantu furiant bellas is òperas e ca sa giuria ddoi at gherrau po ndi scerai cussas mellus.  Su primu prémiu est andau paris-pata a Jubanne Piga de Nuoru cun sa poesia Tra disizos e penas e a Domìnigu Mela de Casteddusardu cun Sulpiru d’amori; su segundu a Larentu Pusceddu de Oroteddi cun  S’Aduru duru pro Gemma paris cun Salvatorangelo Murgia de Macumere po Genny e su tertzu, sempri paris-pata, a Mimiu Maicu de Santulussurgiu cun Cando mi das ridinde e a Rosa Pitzolu, pitzinna chi est incrarendusì imoi a su mundu de sa poesia de Putzumajore po is versus de  Sentidos in chertu.

 

Sa giuria cun Pàulu Pillonca presidenti, Antoni Maria Pinna (poeta de Putzumajore e ànima de su cuncursu chi inguni si fait, intregau a su babbu suu Jolzi Pinna, at donau agiudu mannu po s’apariciu de custu cuncursu puru), Lucia Mele e Anna Cristina Serra, at ditzidiu di ‘onai,  a parti is primus tres prémius, fintzas e una mentzioni di onori a su poeta Francu Piga de Romana cun sa poesia Si t’aggradat de cantare e a Angelu Porcheddu de Bànari po s’òpera Cun ànima ‘e Poeta e una segnalatzioni a Santinu Marteddu de Siniscola-Orotelli po sa poesia Como chi.

 

Unu diciu antigu narat Donniunu fait s’ònori suu: Pàdria dd’at fatu, e cun amori, amostendu comenti s’onorat unu Fillu, unu Poeta, sa Poesia.